Coves artificials d’enterrament vinculades al caràcter funerari i ritual del litoral de Son Real. A 250 m lineals de l’illot dels Porros es va identificar ja fa anys una cova artificial o hipogeu d’enterrament de l’edat del bronze (II mil·lenni abans de la nostra era). Al davant, a uns 30 m de distància, existeix un alineació de grans pedres conservada en uns 40 m que es creu també prehistòrica.
Aquestes coves van ser utilitzades repetidament durant lapses de temps de vegades de centenars d’anys. Els esquelets eren dipositats en posició encongida, si bé amb el temps i el seu repetit ús acabaven desarticulats. Com a ofrenes s’hi col·locaven vasos de ceràmica que contenien segurament menjar i beguda. Els botons d’os i de vegades d’ivori trobats en altres coves es relacionen amb la vestimenta personal o la mortalla. També s’hi ha punxons d’os i de bronze i ocasionalment braçalets, arracades i ganivets de bronze. Aquests darrers relacionats amb el ritual de tallar els cabells als difunts.
Si bé és possible que aprofités una cova natural, va ser retocada inicialment en excavar-hi un nínxol al fons i una fornícula adjacent. Aquests retalls foren emprats en èpoques recents com a menjadores per al bestiar. A més d’haver estat usat com a estable, sembla que va servir com a habitacle de pescadors i refugi de pastors.
Aquesta cova també va ser emprada, almanco en el segle XVIII, com a lloc de vigilància. Això probablement explica que tengués una paret de pedra seca que en tapava bona part de l’entrada. Aquests usos varen provocar la desaparició de qualsevol resta arqueològica.
Aquesta cova se situada en el mateix esglaó de roca on es troben dos hipogeus o coves artificials d’enterrament de l’edat del bronze. En aquest cas és de formació natural. Està reblida de sediment, part del qual pareix d’aportació natural. No s’hi observen ni hi ha constància de l’aparició de cap material de tipus arqueològic i, per tant, tampoc ni del seu ús funerari ni de cap altra mena.
Els dòlmens són construccions funeràries de tipus col·lectiu. Les societats que les varen construir eren comunitats agrícoles i ramaderes, que vivien agrupades en reduïts poblats de cabanes.
A l’illa de Mallorca, només s’han trobat 3: el de son Real, el de Son Bauló i el de s’Aigua Dolça, tots tres a la badia d’Alcúdia. Es tracta dels primers monuments megalítics de l’illa.
La construcció del dòlmen s’abandonà per motius desconeguts, pot ser per l’aprofitament d’altres espais propers com és l’hipogeu de Son Real o de sa Coveta.
Entre les restes trobades destaca un fragment de pissarra, el qual fa pensar en contactes amb Menorca, on si hi ha aquest tipus de material, inexistent a Mallorca.
Inspira’t, descobreix plans, consulta novetats i viu Can Picafort abans, durant i després del teu viatge.
