Hi ha biografies que semblen inventades, però que són massa humanes per ser ficció. La de Miquel Estelrich Perelló, conegut artísticament com a Mestelrich, és una d’aquestes. Nascut a Santa Margalida, va convertir una bicicleta en una manera d’entendre el món i el risc en una forma d’art.

Avui el seu nom pot sonar llunyà per a molts visitants que arriben a Can Picafort cercant platja, gastronomia i calma, però darrere aquest nom hi ha una història de circ, equilibri, viatges i una Mallorca que també va saber mirar cap enfora.
Mestelrich no va ser un artista qualsevol. Va destacar com a ciclista acrobàtic i equilibrista, un ofici que exigeix una mescla estranya de força, tècnica, sang freda i una confiança absoluta en el propi cos. En una època sense la protecció, la tecnologia ni la promoció actuals, els artistes de circ depenien sobretot del talent, del boca-orella i de la capacitat de deixar el públic sense respiració. I això, Mestelrich, ho sabia fer molt bé.

El seu número més recordat va ser la Ruta de la Mort. El nom ja diu molt, però no ho diu tot. Mestelrich travessava un cable en bicicleta, a gran altura i sense xarxa, mentre altres artistes feien piruetes penjats de la mateixa estructura. No era una atracció amable ni una exhibició decorativa. Era un espectacle de risc real, d’aquells que feien mirar cap amunt amb el cor una mica encongit. La gent no només aplaudia l’habilitat: aplaudia també el fet d’haver vist algú desafiar el límit d’una manera gairebé impossible.

Hi ha un detall que ajuda a entendre la dimensió del personatge: Mestelrich també es va fer conegut per muntar una de les bicicletes més petites del món. Aquesta imatge, gairebé surrealista, resumeix molt bé el seu univers. D’una banda, el perill del cable i l’altura. De l’altra, la precisió microscòpica d’un artista capaç de dominar un objecte diminut com si fos una extensió del seu cos. En tots dos casos hi havia el mateix fons: el control, l’equilibri i una voluntat enorme de sorprendre.

Però el més interessant de Mestelrich no és només l’espectacularitat dels seus números. És el que representa. La seva vida parla d’una Mallorca anterior al turisme de masses, d’un temps en què sortir de l’illa i fer-se un nom fora exigia una determinació immensa. També parla d’oficis que avui ens semblen gairebé llegendaris, d’artistes que recorrien places, velòdroms, circs i teatres carregant amb el seu material i amb la seva pròpia reputació. Mestelrich va formar part d’aquest món itinerant, dur i fascinant, en què cada funció podia ser una oportunitat o una caiguda.

Des de Can Picafort, descobrir aquesta història aporta una mirada diferent al municipi. Santa Margalida no és només el poble interior que dona nom al terme, ni Can Picafort només el nucli turístic de la badia. Tot el municipi conserva personatges i episodis que expliquen una identitat molt més rica. Mestelrich és un d’aquests noms que connecten el territori amb el circ, amb el viatge i amb una cultura popular que sovint queda fora dels relats més oficials.

Avui, quan parlam d’experiències turístiques, sovint pensam en rutes, platges o activitats programades. Però també hi ha una altra manera de viatjar: conèixer les històries que un lloc ha generat. Saber que de Santa Margalida va sortir un artista capaç de recórrer món damunt una bicicleta impossible fa que el municipi guanyi caràcter. No cal convertir-lo en mite ni exagerar-lo. N’hi ha prou amb explicar-lo bé, amb respecte i amb una mica d’admiració.

Mestelrich és, en definitiva, una història d’equilibri en tots els sentits: entre l’atreviment i la disciplina, entre l’illa i el món, entre la vida d’artista i les dificultats d’un ofici incert. Recordar-lo és recuperar una Mallorca valenta, creativa i poc convencional. Una Mallorca que també forma part de l’ànima de Santa Margalida i que mereix tenir un lloc en el relat de qui visita Can Picafort amb ganes de descobrir alguna cosa més que la seva platja.