Les possessions i les cases senyorials són un element clau per poder entendre la història i cultura de Mallorca. Gràcies a elles, podem entendre com s’estructurava la societat antigament i quin era el seu poder social i polític.
Les possessions són construccions que esdevenien en nuclis rurals, ja que en elles es realitzaven totes les feines agrícoles i ramaderes de la zona. En elles, s’hi pot trobar zones àmplies d’habitatge (casa dels senyors, casa dels amos, clastra, capella, etc.) i altres dependències per l’explotació agrícola (tafona, celler, molí, vaqueries, sestadors, etc.). A Mallorca arribaren a existir més de 1300 possessions repartides per a tota l’illa segons el mapa del Cardenal Despuig de l’any 1785.
Moltes possessions tenen el seu origen molt abans de la conquesta de Mallorca per part del rei en Jaume en 1229. De fet, es poden trobar jaciments prehistòrics i romans en algunes d’elles, els quals ens demostren que ja eren espais estratègics molts segles abans. També, durant el període islàmic (902-1229) trobam la creació de les alqueries que esdevindran en possessions moltes d’elles. Així doncs, els propietaris originaris de les possessions foren els cavallers i nobles que participaren en la conquesta de Mallorca en 1229. D’aquesta manera, en la majoria dels casos, els antics noms de les alqueries àrabs foren substituïts pels noms i llinatges dels seus nous propietaris.
Les possessions han complit una funció bàsica en l’evolució de la societat al llarg de la història fins a l’actualitat. De fet, moltes de les persones més majors del poble han treballat en alguna ocasió a qualque possessió. Per tant, no es pot entendre la història ni la forma de ser de la gent, sense conèixer el funcionament de les possessions.
A causa del volum de feina, les possessions foren intensives en mà d’obra. Degut a aquest fet, es necessitava a moltes persones per poder treballar. El “senyor” era el propietari de la possessió. Aquest vivia a Palma i delegava la gestió de la seva propietat i dels seus recursos a una altra persona, anomenada “amo, amitger o majoral” segons el tipus de contracte establert. Aquests a la vegada, contractaven a altres treballadors provinents de la petita pagesia per dur a terme les tasques del dia a dia (missatges, jornalers i roters). Sens dubte, les possessions fou un clar reflex de l’estructuració social de l’antic Règim.
Amb el pas del temps degut a les particions en les herències o per les necessitats econòmiques dels propietaris, les possessions es varen anar segregant. Gràcies a aquest fet, la burgesia i els pagesos més benestants a poc a poc varen anar adquirint terres, augmentat el seu estatus social i construint casals senyorials al poble. Actualment, moltes possessions han estat restaurades i degut a l’augment del turisme rural, moltes s’han convertit en restaurants, agroturismes, centres culturals o museus. En són un exemple a Santa Margalida: Son Doblons, Son Real, Sa Capella, Sa Boleda, Santa Eulàlia i s’Alqueria. Així dons, visitar o allotjar-se a una possessió és la millor forma de desconnectar i sentir-se part de l’entorn. Són un lloc perfecte per apagar el mòbil i deixar l’estrès del dia a dia.
La majoria dels noms de les possessions tenen la mateixa estructura? Quasi totes les possessions tenen el nom o el llinatge del propietari originari precedit de la partícula “son” (forma contreta de “açò d’en” o “això d’en”), la qual denota propietat. Per tant, quan vegis per exemple “Son Doblons”, voldrà dir “la possessió d’en Doblons”
ARQUITECTURA CIVIL 
YACIMIENTO ARQUEOLóGICO Inspírate, descubre planes, consulta novedades y vive Can Picafort antes, durante y después de tu viaje.
