Sa Punta des Patró

El jaciment arqueològic de la punta des Patró, situat a tocar d’una de les puntes o braços de terra que caracteritzen aquest tram del litoral, va ser descobert l’any 1996. Durant quatre campanyes d’excavació es van treure a la llum dos edificis corresponents a usos i èpoques diferents.

El més antic té una planta en forma de ferradura i restes de dues columnes i recorda a les navetes de l’edat del bronze, època en què ha estat datada la seva construcció, si bé només se n’ha constatat el seu ús durant l’edat del ferro, en època talaiòtica. Al seu interior s’hi van trobar indicis de fogueres, ossos d’animals domesticats, que indiquen el consum de carn, i copinyes, junt a fragments de ceràmiques fetes a mà. Es relaciona amb l’ús coetani de l’illot dels Porros abans de ser un cementeri.

L’edifici més recent es va construir en part per sota el nivell que es trepitjava per l’exterior, de manera que sobresortia poc del terreny, però per l’interior tenia més profunditat. La seva planta és també de ferradura, de 8 x 8 m metres, i la façana, còncava. Existien pilastres adossades a les parets interiors i una gran llosa al centre, orientada al seu accés, adossat al qual hi havia una avantcambra semicircular. Moltes d’aquestes característiques arquitectòniques recorden als santuaris de taula que es troben a la propera illa de Menorca. Davant de la llosa hi havia una foganya i dispersos pel seu interior molts ossos i ceràmiques trencades, restes dels rituals funeraris que s’hi realitzaren quan l’illot ja era una necròpolis. Es tracta d’un santuari que es va utilitzar durant tot el segle II abans de la nostra era. Un vas sencer amb una inscripció en llatí va aparèixer als peus de la llosa vertical central, essent la darrera ofrena que s’hi va fer, ja després de la conquesta romana de Mallorca (123 ANE.).

Els dos edificis van ser greument afectats pel temporal de l’any 2001 i romanen enterrats baix l’arena. Es prega no remoure pedres del lloc.